lunes, 19 de noviembre de 2007

Capitulo 15: Vuelve a casa vuelve, por Navidad

Queda un mes y dos días. El día 21 de diciembre sobre las 11 de la mañana (si todo va bien) llegaré a Barcelona para pasar unos días en casa, con la familia, los amigos y los amantes (¿?- me parece que esto lo voy a poner en la carta de los Reyes, que este año he sido muy buena, a ver si me hacen caso…)

Gente, prepararos porque tengo mono de vosotros.

Besos

Anna

1 comentario:

Anónimo dijo...

Hola Anna, no perdem passada de la teva aventura que és, encara que sigui de lluny, una mica la nostra. Estem molt contents de poder-te veure i de que ens pugis explicar tot o part del que estàs passant. Nosaltres hem augmentat la família (tenim una nena que es diu TONA), és molt maca i ha fet molt contenta a la Laura i a una part dels que vivim sota el mateix sostre.

El treball que feu vosaltres és molt important per aquesta gent, també ho és que persones africanes treballin amb professionals de sectors com ara la pesca o l'agricultura i la ramaderia a casa nostra. Avui mateix un guineà explicava la seva positiva experiència de treballar al costat de pescadors de Tarragona. Afirmava que ell sabia pescar però les tècniques de pesca a Catalunya no tenian res a veure amb les del seu pais on utilitzaven tècniques molt més tradicionals. Deia que era molt interessant per ell tot el que anava aprenent. També es donen experiències similars al camp. Penso que totes les experiències d'aquestes persones seran claus per assegurar un canvi en el desenvolupament econòmic de determinades zones de l'Africa, quan es produexi el fenòmen de retorn d'algunes d'aquestes persones, als seus paisos d'origen amb ganes de fer coses com les que han vist i aplicant les noves habilitats apreses a casa nostra.
Per tant hi ha varis fronts de treball importantíssims, el vostra , el dels propis natius que han de poder ser autèntics protagonistes en el desenvolupament de les seves economies, el de les organitzacions internacionals, que han de centrar esforços per eliminar el caciquisme i l'excés de burocracia que hi ha.
La mateixa població, ha de defugir del victimisme i sobre tot ha de tenir la capacitat de creure amb ella i amb la seva capacitat d'organitzar-se i viure dignament.