Capitulo 13: La contra crónica

A continuación cuelgo la crónica del viaje a Tanzania de Marina (en negro) y Dani (en rojo). Me la han enviado hoy y es la mar de divertida.
Ya veis, Tanzania no deja a nadie indiferente.


Viatge a Tanzània i visita a l'Anna.

Proderma. Finalmente opté por la doxiciclina como palúdico preventivo, descartando el famosísimo Lariam por sus conocidos efectos secundarios, principalmente los que afectan al sueño... Marina tiró de Malarone... no le dolía tanto gastarse en esas micropastillas tanto calerone! Pero hablando del viaje... Marina, qué te ha parecido el periplo por Tanzania?

El viatge a Tanzània ha sigut genial. Ens ha encantat i retrobar-nos amb l'Anna també va ser molt emotiu!! Però t'adones que vivim móns completament diferents i tenen una altra manera de fer...
Vam començar l'itinerari des de Moshi (poble al peu del Kilimanjaro) fent quatre dies de safari pels parcs de llac Manyara, Serengeti i Ngorongoro. El Kili, la montaña más alta del mundo, casi 6000m, que puede subirse sin escalar! Conocimos a un vasco, bueno navarro, que se la hizo, sin ninguna experiencia anterior, como si nada. Aivá Patxi, una montañiki... me la subo pués!

Erem quatre en el jeep, a banda del xófer-guia i també del cuiner (que per cert, cuinava de meravella!), doncs anàvem amb tendes d'acampada. La diversitat de flora i fauna que arribes a veure és increïble! És com si entressis dins d'una pel.lícula i fas d'observador en primera línea del que fan i deixen de fer els animals. Que a las horas de visita de los parques, básicamente era dormir! Aparte de cebras, ñus, elefantes, gacelas, hienas, jirafas y monos nos faltó ver más animal salvaje, pero salvaje rollo muy salvaje, tipo leones en plena cacería, o más leopardos y guepardos... Mira si aquello estaba tranquilo que el primer día por la tarde al llegar al Serengueti vemos subido en la rama de un árbol a un leopardo... Pues que me muera ahora mismo si miento cuando digo que al día siguiente, repito, al día siguiente volvemos a pasar por el mismo sitio y ahí estaba ese leopardo tumbado en la misma rama del mismo árbol! Hombre un poquito de porfavó, más movimiento... Y si son de cartón piedra pues que me los cambien un poquito de sitio, no?

Després del safari vam agafar un autobús de línea des de Moshi fins a Lushoto, o sigui que vam baixar del nord cap al sud. Quatre hores i mitja de viatge per carreteres polsoses. Anàvem plens fins dalt de gent que per falta de seients anàven drets al passadís. I quan passàvem un control policial tots s'ajupien. Hi havia bultos i maletes per tot arreu...gallines incloses! Tota una experiència! Això si, funcionen millor que els trens de rodalies. Vam sortir i arribar a l'hora! Mareados y morados de ese aroma a humanidad que no puedo describir aquí... "Boom-shika-waaah-waauunnnn"!!!

Lushoto, és un petit poble de muntanya situat més o menys a la part centre-est del país. Com que és petit, el tens vist de seguida. El que es fa allà són excursions doncs hi ha paisatges molt bonics. Total que vam anar a l'oficina de turisme per fer una excursió al salt d'aigua Mzutu. Aquí ja ens van colar el primer gol, doncs tot i que nosaltres no voliem guia per a l'excursió ens van dir que era necessari i després va resultar que res de res! Se't queda una cara de beneit...però es clar...que coi fas??? No val la pena anar a reclamar perquè tens les de perdre. Hakuna matata!Dos dies després vam agafar novamanet l'autobús, "Boom-shika-waaah-waauunnnn"!!!, repetint l'experiència anterior i vam anar cap a Dar Es Salaam. Aquesta vegada cinc hores i mitja de trajecte. Se me hizo corto... (ja!).

L'Anna ja ens esperava (impacient) a l'estació d'autobusos. Dar no té massa per veure, excepte el mercat del peix i el mercat d'artesanies. És una ciutat enorme però sense infraestructures. Les cases si se'n poden dir així, s'amunteguen per tot arreu, només els carrers principals són asfaltats (però de fa anys!), sense enllumenat, ni clavagueram....això si...tothom té mòbil i tens cobertura per tot el país (segur que al cim del Kilimanjaro també!). Quines ironies, oi? Sort que l'Anna viu al barri de "Sarrià". Vam poder conéiixer alguns dels protagonistes del blog de l'Anna, com ara els fills del jardiner d'en Pep (el coordinador i cap de l'Anna) o la Shamimu, que és la cuinera d'en Pep,....carai amb aquest Pep, no? Veus a ell no el vam conéixer! Pues a día de hoy aún no puedo conciliar normalmente una fase rem, una pesadilla me atormenta día tras otro. La protagonista es Anna y cual Freddy Krugger aparece una y otra vez con cara de negociadora ávida de sangre tanzana pisando y destruyendo montones de pequeños masais esculpidos en ébano, cortando cabezas de vendedores locales que piden clemencia de rodillas y todo esto acompañado de un extraño grito de guerra "Apana! Apana! Elfu-tano!". Parece ser que viene a ser algo así como "Nada de eso! Nada de eso! Ofrezco cinco mil!". Toda una profesional del regateo, ni Messi! Fructífera tarde de compras en un mercado de arte en la ciudad de Dar.

Vam acabar el nostre viatge a l'illa de Zanzíbar. L'Anna ens hi va acompanyar. Vam passar-nos tres dies a Jambiani, un poble situat a la costa est de l'illa. Allò és el paradís! Illa de cocoters, sorra blanca, aigües turqueses, que us haig de dir més! Ens vam dedicar al panxing, perquè això de viatjar amunt i avall és molt cansat! La gent d'aquest poble era encantadora i vam anar a menjar a casa d'un parell d'ells, doncs allà tots es monten ràpidament el seu "chiringuito-restaurant". També vam anar a Stonetown, la capital de Zanzíbar. No ens va agradar massa, doncs està en total decadència. També s'ha de dir que allà vam contractar una excursió a l'illa de les tortuges (ja haureu vist la foto...) i ens van tornar a prendre el pél, en fi... Hakuna matata! Per molt que vagis amb peus de plom, te n'acaben colant alguna, per tant millor prendre-s'ho amb humor...cosa que precisament no vam fer! Més tard però te'n fas un tip de riure! A punto de producirse un altercado internacional en la oficina de turismo, de la que tuvimos que salir precipitadamente! L'Anna i jo també vam visitar l'orfanat d'allà. Parlo més pel que em va dir ella, doncs jo és el primer que visitava en la meva vida, que les condicions del lloc eren una mica precàries. Els nens eren una monada i ens n'haguessim endut mitja dotzena cadascuna.

El balanç global del viatge ha estat molt bó boníssim!!! i és un país que val molt la pena de visitar. Nosaltres us el recomanem i l'Anna estarà encantada de rebre us! De fet nosaltres passem el relleu a en Jordi i l'Anna que hi van el novembre! Qui serà el següent?
"Boom-shika-waaah-waauunnnn"!!!

Dani & Marina